4 de febr. 2010

El poder d'una bona novel·la

Tot aprofitant que aquesta setmana el seu autor, Don Winslow, es troba a Barcelona per participar en el certament literari BCNegra aprofite per recomanar-vos “El poder del perro” (Mondadori). Estic aquests dies rematant la seua lectura i us promet que paga la pena. Una de les novel•les més interessants i absorbents amb què he ensopegat darrerament.

(Si cliqueu ací podeu llegir un article força interessant publicat al suplement Babelia sobre aquesta obra).

Precisament dimarts passat en una entrevista digital una de les preguntes que li realitzaren a aquest autor nord-americà fou si considerava que la literatura està obligada a implicar-se en les terribles conseqüències de la mundialització del terrorisme i la delinqüència en general.
El novel•lista inicià la seua resposta tot afirmant que “ Crec que els escriptors tenen la responsabilitat d’escriure bé”. Quasi res.

No sé, però aquesta contestació, que personalment em sembla ben encertada, l’he connectada amb altres opinions sobre altres disciplines i àrees artístiques que he llegides últimament.

Un crític de cinema molt conegut cada cop que li pregunten pel cinema espanyol, repeteix una i altra vegada que l’epígraf és erroni, ja que considera que no hi ha cine espanyol, anglés o francés, sinó que només cal distingir entre el cinema bo i el dolent, independentment de la seua adscripció geogràfica.

O la dels escriptors que reneguen de les etiquetes de literatura infantil i juvenil (només cal atorgar-los una funció taxonòmica) perquè creuen que sovint aquestes denominacions oculten la falsa percepció que són obres de segona divisió B ja que molta gent dóna per fet que en l’elaboració d’aquestes obres es produeix una minva en l’exigència o en la qualitat dels textos i un excés de permissivitat ja que s’hi pot arribar a pensar que un xiquet, o un adolescent, no ha desenvolupat encara la seua vessant més crítica.

Però també l’he relacionada amb el fet que actualment els dos grups de música que més escolte actualment (un barceloní, l’altre mallorquí), ho fan en la nostra llengua i, malgrat això, les seues lletres estan exemptes de qualsevol referència políticosocial. Potser en una obra cal distingir allò que té de substancial i allò que té de circumstancial.

VK

3 comentaris:

Lletra ha dit...

Seguiré el consell i la llegiré, amic V.K. perquè porte una temporada que no trobe massa coses que paguen la pena.
Ja et contaré. Ah! L'altre soci encara està viu, no cregues. Demà m'ha promés condidar-me a café.

Anònim ha dit...

Un dia parlarem del paper del lector i de la seua co-responsabilitat a l'hora de llegir una obra literària. Perquè, algun compte li haurem de demanar, no?
Ah! No et queixaràs del café, company Lletra. Encara que la tertúlia i la passejada amb el Joan tampoc no va estar malament. Fins la pròxima.
UN ENTRE TANTS

Anònim ha dit...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu