5é encontre d'escriptors

Encontre d’escriptors (crònica d’urgència)

Hui ens hem trobat a Castelló. Fred i pluja. O, a l’inrevés, que tant se’n dóna. L’organització, perfecta. Tobies s’ho ha currat, de debò, amb l’ajut inestimable, com sempre, de Josep Lozano. Algun dia caldrà fer-li algun homenatge o alguna cosa així perquè, des del primer encontre, ha estat l’ànima mater (amb tots els respectes per la mater) d’aquestes trobades.

Algú ens ha alfarrassat: una trentena llarga. El que vol que dir que cada vegada en som més i no dic més trempats per allò de la modèstia. Cupons negres? Potser a Àlan i a Joan Carles que, pel que han assegurat els enllaços, s’han quedat a casa amb un refredat de cavall.

Abans del café, recepció oficial a l’Ajuntament. Paraules de l’alcalde i del regidor de cultura. Curtes i encertades. Hem escrit alguna coseta al llibre d'or de la ciutat i, tot seguit, visita a la biblioteca per a signar llibres. Entre una cosa i l’altra, el café a la vena amb Voro Vendrell, Tobies, Paco Machirant (no, no, jo no prenc res), Millo i Isidre (que encara que semble mentida ha estat moderat i fet un home.)

Tot seguit, visita al col·legi de les mongetes (no em pregunteu l’orde que no me’n recorde.) Construït a primeries de segle (1902), neoclàssic, interessant i, pel que ens ha explicat el xic que ha fet de guia, fruit de la donació d’un matrimoni carregat de pasta. Una mongeta ha seguit el parlament explicatiu, potser per assegurar-se que les paraules del guia eren les correctes. Pel que ha contat, hi ha un capítol una miqueta obscur amb morts inclosos. Argument per a una novel·la.

Amb un cotxe de la policia al davant i un altre al darrere de la comitiva (amb les llumetes enceses), fem marxa en direcció als dos motors que hi ha al terme. Monumentals, tot i que, durant l’explicació del primer el grup representat de l’eix Sueca-Cullera amb el recolzament d’un espontani d’Alzira no han parat de munyir la vaca tot i les advertències de les persones serioses i responsables del grup. Es veu que la humitat afecta les neurones de mala manera.

            Protegits pels cotxes de la policia, cap al poliesportiu municipal. Objectiu: una monumental paella de faves i carxofes. Realment bona. El vi, marca El Coyote, arrapagoles i cabut com la mare que el va fer. Encara que hi havia llimonada per a barrejar-lo. En un rotgle, Fluixà, Vicent Borràs, Emili Piera, Arinyó i el menda. Un poc més a la dreta, a tots els efectes, Henry Ramiro, Isidre, Jeremies, Simbor, Vera i un xicot que ha caigut en la xarxa d’Isidre durant una estona. Exacte! Millo se n’ha anat a l’exili voluntari amb Paco Machirant, Santi Vallés i Urbà Lozano (els dos primers i pel que m’han contat per a tocar-se les cuixetes, però algun dia contaré l’autèntica raó.) També Paco Muñoz se n’ha anat amb les dones per tal que li serviren la paella dels primers, que en aquesta quadrilla qui no corre, vola.

            Les converses? No totes publicables, però gracioses i interessants, que Arinyó per a aquestes coses (i si damunt li donem corda), presta barbaritats i té molt a contar. Vicent Climent em pregunta per l’altre Vicent Climent. Li dic que no ha vingut perquè..., la veritat és que no ho sé, perquè convidat estava. Emili i jo apuntem la possibilitat de demanar un altre tipus de vi, però el xicot que fa de cambrer no està per la feina. Així que tornem a la cervesa i avant va el carro.  

            Parlament? De primeres, Josep Lozano, que fa el referit de publicacions i apunta la possibilitat de fer un encontre especial a Benimodo per commemorar el naixement d’Estellés. Serà el 4 de setembre i actuaran bàsicament els poetes. Paco Muñoz ens informa sobre la productora pm produccions i la possibilitat de trobar material discogràfic a un preu més assequible. Henry Ramiro, que al llarg del viatge d’anada no ha badat boca, es reserva per al parlament i ens explica amb tots els ets i els uts, el projecte patrocinat per les mancomunitat sobre les rutes de la comarca. Fluixà ens explica l’origen del seu llibre de poemes i ens regala un exemplar. El regidor de cultura remata els parlaments i ens convoca per a dissabte que ve a plantar un arbre, cadascun amb el nostre nom, a un parc que s’anomenarà Parc dels Escriptors de la Mediterrània. O siga, que dissabte que ve, a les 10 a esmorzar a Castelló i, tot seguit, a plantar l’arbre. No cal aixada, Isidre, que els forats ja estaran fets, supose. I la convocatòria anual per a 2011. Serà a Algemesí, o siga, al millor poble del món. O siga, al meu poble. Camí de tornada (com durant l’anada) els companys de viatge (Vicent Borràs, Henry Ramiro, Josep Ballester i Josep A. Fluixà) em maregen de mala manera i acabe tornant per la Pobla en comptes d’agafar l’autovia.

            En resum, un encontre perfectament organitzat, amb tot el recolzament institucional (fins i tot ens han pagat el dinar i ens han regalat un bon grapat de  llibres i un disc!). Això sí, fred i aigua a punta pala.

Ara el problema el tenim els algemesinecs perquè arribar al nivell de Castelló va a resultar molt complicat per no dir impossible.