El somriure del mestre

Fa uns dies, l'Enric Solbes em va regalar el catàleg de la seua exposició Retrats de l'invisible. Com solia ser normal, vaig fer broma:
-Ié, Henry-li vaig dir-. No hi ha plànols per a explicar els quadres?
He d'aclarir que allò del Henry era un costum que emprava amb dos amics, amb Solbes i amb Ramiro.
Amb el somriure que el caracteritzava, em va contestar:
-No cal plànols, home, els entendràs de seguida.
Aquell dia no vam prendre café al bar de la cantonada ni ens fumàrem el cigarret. Ell tenia una miqueta de pressa; jo, una reunió.
Ahir, el soterraren amb l'acompanyament d'un fum d'amics i amigues que l'estimàvem.
Havia pensat a escriure alguna entrada en aquest bloc; però, després de llegir les paraules de l'amic Josep Franco, he considerat que seria millor reproduir el seu text publicat a Levante. Allà va:

El somriure del mestre
La mirada d´Enric Solbes va ser capaç de descobrir-nos, en un món cada dia més deshumanitzat, els detalls a penes perceptibles que ens ajuden a sentir-nos millors persones. Amb aquesta mirada, clara i fresca com les serres d´Alcoi que el van veure nàixer, Solbes ha sabut reconvertir el món: ha pintat quadres bellíssims, ha dissenyat llibres preciosos, ha dibuixat cartells inoblidables i ha contribuït, en definitiva, a consolidar dos dels projectes més ambiciosos i més universals de la cultura valenciana: Edicions Bromera i Albena Teatre.


Ahir, quan els seus amics anàrem de dir-li adéu, amb el cor en un puny per la mala passada que ens havia jugat la vida, les paraules de Josep Gregori, Carles Alberola i Manuel Boix tremolaren com les consciències dels presents en evocar la vida i l´obra d´un home que, si va saber mostrar-nos el seu món com un autèntic mestre, també va ser capaç de guanyar-se els nostres cors per sempre amb el seu caràcter, la seua saviesa, la seua paciència i el seu somriure. El somriure d´Enric Solbes era com el seu art: serè i sincer, cerebral i apassionat, reconfortant. La mort inesperada i traïdora d´Enric Solbes és una tragèdia que tardarem a superar: ahir va ser un dia molt trist per a les persones de bé.

Hem perdut un amic i una gran persona, un creador de bellesa que ens feia la vida més agradable i que encara havia de fer coses molt importants; però els que ens hem quedat en aquesta vall de llàgrimes haurem de continuar treballant amb més il·lusió encara, li haurem de dedicar els nostres possibles èxits i haurem de compartir amb ell la glòria sempre efímera amb què el destí ens obsequia de tant en tant. Haurem de ser capaços d´acceptar el repte de viure sempre en el risc, com ha fet ell. Perquè quan l´artista manipula la realitat per a crear bellesa, amb intel·ligència, intenció, una tècnica impecable i una bona dosi de sentit de l´humor sempre s´arrisca: sobretot, a fer-nos pensar.

Ara només en queda un Henry. Real, dels que es poden tocar. L'altre, el Solbes, quedarà per sempre en el meu record.

El mèrit i la relativitat

Dijous passat, vaig sopar en un bar amb els meus amics. Alguns d’ells seguien d’esma la televisió situada enfront de nosaltres.
A la petita pantalla aparegueren les imatges que acompanyaven la notícia de la celebració d’una nova edició de la Copa de l’Amèrica.
De sobte, un dels meus amics no dubtà a afirmar: “ Si feren el mateix a les costes de Somàlia això sí que tindria mèrit” i, tot seguit, li pegà un nou mos a l’entrepà.
Doncs això.

Com crear trames a l'estil de Dan Brown

He rebut un mail des de Tijuana, exactament de l'amiga Liliana Vázquez Hoyos. Periòdicament, m'informa sobre les activitats que desenvolupa l'IMAC, la programació cultural i tot allò que té relació amb el món del llibre mexicà. Però, en aquesta ocasió, m'invitava a entrar en un bloc que em podria permetre crear un argument (o mil) per a una novel·la a l'estil de Dan Brown. De primeres, he cregut que era una broma, que l'amiga Liliana se n'havia passat amb el tequila o vés a saber què. Així que he entrat al bloc i resulta que sí, que és veritat. Després de riure'm una bona estona, he cregut que pagava la pena que en féreu un tast. Premeu ací i ja em contareu. Ah! I no heu de pagar cap percentatge per les idees que us puga aportar.

Operació "disparateelcarnéC"

Advertència 1: Llegiu abans l’entrada anterior o no entendreu res.

Advertència 2: Si ja heu llegit l’entrada anterior podeu continuar llegint, però possiblement continuareu sense entendre res.

Estimat Enric, acabe de ficar-me en contacte amb el redactor en cap del periòdic per tal d’aclarir aquest tema que tant t’ofusca.

Segons m’indica Emili Martí Velasco (EMV, d’aquí el nom del periòdic) simplement es tracta d’un error ortogràfic: On hi fica VIENE hauria d’haver ficat VENDE i, aleshores, el titular s’entén perfectament:

"El sector agrario de Requena VENDE un disparateelcarnéC para los tractores con remolque"

Sembla ser que el sector agrari de la Plana d'Utiel preocupat per una successió de males collites provocades per unes intenses plagues ha decidit innovar en I+D i aquí trobem els primers resultats.

El "disparateelcarnéC" que s'ha ficat ja a la venda i que distribueix en exclusiva el Carrefour, és un petit dispositiu electrònic preventiu que funciona pel sistema BLUETOOTH. S’acobla al punt d’encesa de cigarretes del tractor i dispara una alarma quan localitza "el carné", una mena de bactèria amb més mala llet que la fil·loxera que fa malbé les collites i que en la seua varietat més perillosa, la tipus C, porta algun temps fotent els llauradors d’aquella zona.

El “disparateelcarnéC” emet uns ultrasons que castiguen tant les oïdes de les bactèries que muten i es converteixen en “bufadolçaraïm”, un virus, però bo, rotllo "agent doble", que agafa el raïm icom si fóra un globus i comença a unflar-lo. Aquesta infantil actuació vírica augmenta la grandària i millora el sabor del raïm.

Amb les dotze campanades quasi a tocar, a qui no li agradaria tenir un ramat de “bufadolçaraïm” a taula la nit de Cap d’any i poder presumir de raïm de qualitat davant d’amics i familiars?

T’adjunte un a fotografia de l’esmentat artefacte que en la seua versió PALHONDADENECRIQUELLUM 2.0 pots adquirir i incorporar al teu vehicle.

VK

Com diu?

No sóc massa aficionat a llegir els diaris digitals. Què voleu? M'agrada tocar el paper, oldre'l, passar pàgines amb el dit mullat i tota la parafernàlia derivada. Però, mira per on, que hui per allò de les presses, he fet una ullada a la premsa digital, exactament al Levante, a l'apartat que tracta les notícies comarcal. Sí. La resta de les notícies em cauen molt allunyades i pense que, si no acabe d'entendre allò que m'envolta més al prop, com vaig a captar el que em queda més lluny? Doncs bé. Després de llegir un titular comarcal, m'he quedat de pedra. Diu: El sector agrario de Requena viene un disparateelcarnéC para los tractores con remolque. L'he llegit una altra vegada i he tractat de traduir-lo per si de cas així li trobava el sentit.  El sector agrari de Requena ve un disparateelcarné C per als tractors amb remolc. Que vinga el sector agrari de Requena està clar tot i que no sabem d'on ve ni on va. O tan sols ve un dispararateelcarné C? I, en tot cas, què és un disparatelcarné C? Algun arma que dispara carnets de conduir C? Alguna cosa així deu ser perquè, tot seguit, parla de tractors amb remolc. Ah! Potser, hagen localitzat algun franctirador que, alhora, exerceix de llaurador, natural de Requena, que dispara carnets de la classe C contra els conductors de tractors que porten remolc. No. No pot ser, perquè no apareix en la secció de succesos. A més, no es tracta d'un únic llaurador sinó de tot el sector agrari de Requena. Molta escopeta-he pensat-, i massa carnets C. O el disparateelcarnéC serà una variant de llebre desconeguda que haurà que caçar-se amb escopeta i carregar-la amb un tractor amb remolc? Massa gran llebre. A la fi, he desconnectat l'ordinador i he decidit anar a prendre café a cal Manolo. He pensat que, encara que tinga pressa, el diari de tota la vida em donarà la solució a l'enigma de Requena. Però, vés per on, a la premsa escrita no apareix la notícia. Així que m'he quedat amb les ganes de saber quin fet extraordinari ha somogut de socarrel la bella ciutat d'aquesta comarca de l'interior.