23 de febr. 2010

CRISI (III)


Al taulell

Recolzat al taulell, llig com cada dia d’esma el diari mentre assaboreix tot agradant-se cada glop de la gerra de cervesa.

El ritual es repeteix: arriba, saluda els cambrers com qui saluda els companys de feina, pren posició en el tros de marbre que ja ha esdevingut una prolongació del seu espai vital, estira el braç per agafar el periòdic i amb una imperceptible indicació reivindica el seu refrigeri.

A la seua vora, enfeinat en el seguiment exhaustiu dels moviments oscil·latoris del pitram de la cambrera, el seu company de tertúlia ofega la seua ansietat en xicotetes dosis de cassalla del terreny.

- Aquestos no es jubilen, no. A mi amb cinquanta-dos anys em foteren fora d’un puntelló al cul. Prejubilació ho anomenaren. Precisament amb eixa edat és quan un té l’experiència, el criteri i les poques aspiracions necessàries per a ser útil a un banc. Ara els bancs són plens de joves inexperts, sense criteri però amb les moltes aspiracions necessàries per a ser-los útils. I mira aquests, els poderosos, els intocables; versions actualitzades, corregides i millorades dels senyors feudals, amb quasi huitanta anys mai no es cansen de guanyar diners, a aquests només els retirarà l’enterramorts. I ni així, perquè encara, com a darrera mostra de professionalitat, seran capaços d’ajornar el seu traspàs negociant unes bones condicions i bona cosa de beneficis amb el manobre funerari.

- En efecte

- Ara que si fa no fa tu d’aquestes històries també te’n saps. Que ací el treballador és la baula més feble de la cadena productiva, la darrera, la prescindible. Sense aquesta, la cadena és més curta, però també continua sencera i, segons diuen, més forta. Provoca que la resta de peces es tensen, es creguen més importants, però sempre, sempre, en restarà una que serà l´última.

- Per descomptat

- Qui t’anava a dir fa cinc anys quan no hi havia millor negoci que el de la rajola que tot acabaria així. A hores d’ara encara hi ha algun bocamolla que en trau pit: ja us ho vam avisar, afirmen, i ocell de mal averany ens anomenàreu. Desvergonyits que no dubten a afirmar que el context és positiu, que aquesta conjuntura global... Quant d’eufemisme, que sofertes són les paraules... Que el sector es reajustarà, es reorganitzarà, es recompondrà... I que no em vinguen altra vegada amb la història de la bombolla...Tall d’envejosos que gaudeixen amb les desgràcies alienes!

- Justament

- I és que, al gos flac, tot són puces

- Sens dubte

- Perquè la temporada d’aquests tampoc no té nom. Amb la millor plantilla de la història i ni lliga, ni copa, ni res de res. Els directius mercadegen amb els sentiments dels aficionats ben segurs de comptar amb una xarxa de protecció que esmorteïsca una possible errada en les seues acrobàcies mercantils. A més, els jugadors no senten els colors i això és fonamental. Ara que si tu i jo cobràrem el que cobren ells faríem el mateix i l’únic color que sentiríem seria el dels bitllets de cinc-cents.

- Evidentment. Disculpa un moment.

- I seguidament l'home de poques paraules, amb un somriure que pretén ser còmplice, demana a la cambrera, abans de reprendre el diàleg, una altra cassalla i un gotet d'aigua.

VK


7 comentaris:

Lletra ha dit...

Perfecte! I, seguint la pregunta de l'home del carrer, quantes taules hi ha en aquest bar? T'ho dic perquè la cosa pot continuar amb el mateix interés...

L'home del carreró que ja està més amunt del pirri de llegir xorrades als diaris.

Lletra ha dit...

Perfecte! I, seguint la pregunta de l'home del carrer, quantes taules hi ha en aquest bar? T'ho dic perquè la cosa pot continuar amb el mateix interés...

L'home del carreró que ja està més amunt del pirri de llegir xorrades als diaris.

Anònim ha dit...

Corregiré el "lapsus" de Lletra. La pregunta sobre el nombre de taules no la va fer "L'home del carrer", sinó "Un entre tants". Un i l'altre són amics, però mantenen certes diferències, diguem-ne, ideològiques. Ara bé, tots dos coincideixen a DESTACAR la qualitat dels textos de VK. I que duren.

UN ENTRE TANTS

VK ha dit...

A l'atenció dels homes que passegen per les vies públiques de tant en tant: Hem arribat a l'equador del relat. Només resten tres parts més. Això o parlar amb el gerent i que amplie el local per muntar noves taules.

Per cert, de l'adaptació teatral que s'encarregue L'home del carreró que n'és l'especialista, que l'Home del carrer ja en farà la traducció a l'anglés ;)

Ah! Lletra, coincidisc plenament amb tu, jo també n'estic fins els pebrots de llegir xorrades al diaris. Abans encara trobava entretingut extraure'n alguna notícia amb molla per aprofundir-ne, però a hores d'ara la major part dels mitjans són una caricatura d'ells mateixos. Encara que en sóc ben conscient que amb afirmacions com aquesta mai no arribaré a escriure en cap diari.
No us sembla "coent" que el Levante publique el diumenge l'entrevista al president d'Escola Valenciana sobre un acte de promoció de la llengua i ho faça totalment en castella? Amb aberracions com: las "trobades". I no continue que m'encenc...

Jobove - Reus ha dit...

fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus

VK ha dit...

òndia des de Reus i sense necessitat de cap torsimany, li ho comentaré a Font de Mora a veure si recapacita.
Salutacions al Baix Camp, bona terra, bona gent i bressol de l'hoquei i el Buenfuente

Anònim ha dit...

És veritat! Bona idea, això d'enviar-ho al Consilieri. Però et suggerisc enviar la cita completa: DEBAJO DE LA CAMA TIENE LA MANO MARIA. Qui sap si en xinés (branca mandarí)la traducció té un sentit més eròtic.

UN ENTRE TANTS