A la taula número tres.
- Bon dia parella. Desitgen prendre el menú del dia o prefereixen algun plat de la carta?
- Volem el menú.
- D’acord. De primer plat tenim amanida de pasta, de pollastre o valenciana, gaspatxo andalús, còctel de marisc o entremesos. I avui divendres, de segon, aletes de pollastre marinades o fideuà
- Doncs. Dos gaspatxos, aletes i fideuà.
- Molt bé. I per beure?
- Dues cerveses ben fredes.
Tot seguit el cambrer retorna cap al taulell per fer la comanda.
- I a tu? Et sembla bé el que acabe de demanar per dinar?
- I per què hauria de semblar-me malament?
- Doncs, perquè no has dit ni pruna des de fa una estona. He sigut jo qui t’ha proposat de venir ací a dinar, qui acaba de demanar i qui intenta iniciar una conversa.
- Relaxa’t, no entenc per què et poses així.
- Possiblement perquè no m’agrada que ens convertim en una d’eixes avorrides parelles que s’entaulen per compartir viandes i silencis, com si no tinguérem res a dir-nos o, pitjor encara, com si ja ens ho haguérem contat tot.
- D’acord. Entesos. I, segons el teu assenyat criteri, quin seria un bon tema per mantenir un diàleg productiu: el canvi climàtic, les noves tecnologies o les últimes tendències en decoració d’interiors?
- Posats a triar, algun de més simple: tu i jo.
- Sens dubte, un bon títol per a una cançó d’amor.
- No m’agrada el teu sarcasme.
- Tal vegada perquè és meu.
- Què?
- Que, potser, realment qui no t’agrade sóc jo.
- No fiques en la meua boca paraules que jo no he dit. Deixe-m’ho córrer, no paga la pena...
- Has vist com sovint és millor restar callats quan les paraules no milloren el silenci.
- Sí, tens raó, clarament és culpa meua. Fins ara només m’he dedicat a subtitular els teus gestos, les teues mirades, els teus silencis... a imaginar-me una pel·lícula que manca d’argument i de sentit.
- No sigues innocent, el cine és ficció.
- Probablement, com la nostra relació.
3 comentaris:
Bon argument per a un text teatral, no?
Vinga, ànim!
L'home del carreró estret que acaba de xafar una calamandú gosuna i que, pel que diu Serrat, és senyal de bona sort.
Directe, suggeridor, capciós, lacònic i, sobretot, intel·ligent. Una vegada més, queda demostrat que quan u no vol, dos no rinyen. Visekimé, perfa, no ens deixes penjats fent visites al blog cada mitja hora esperant la continuació.
UN ENTRE TANTS
Gràcies al dos.
Un entre tants: Només et puc avançar que la segona part d'aquest miniserial blocaire contarà què passa a la taula número cinc i que veurà la llum demà a la vesprada.
Per guanyar seguidors havia previst titular aquest relat "La taverna blanca" però "Crisi" hem semblava més adient i "actual".
Publica un comentari a l'entrada