9 de febr. 2010

CRISI I LECTURA

Una crisi que perdura és la del baix índex lector que es dóna al País Valencià. Des de fa temps, les xifres situen els valencians/valencianes als últims llocs. I hui mateix, dimarts 9 de febrer, les notícies aparegudes en tots els diaris vénen a confirmar-ho. L’anàlisi i el desglose que en fan no deixen marge a l’especulació: llegim poc, molt poc, en qualsevol llengua, català/valencià (sic), castellà, anglès… Dins de l’estat espanyol, som dels que menys agafen un llibre, estem per davall de la mitjana i, per tant suspenem col•lectivament. Enguany notem a faltar la veu triomfant de la consellera de Cultura repetint les declaracions optimistes de l’any passat. No hi ha diners per a campanyes de promoció/animació a la lectura? Sabem què en pensen els ciutadans quan els polítics valencians parlen de manca de diners per a cultura, mentre ja no hi caben més “grandes eventos” al calendari. No en direm més.


Clar que, per altra banda, també hi ha les nombroses iniciatives que certes organitzacions proposen per aquells que troben en la lectura un espai de gaudi, reflexió o d’enriquiment cultural. Entre aquestes, cal citar la del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia. Per quarta vegada consecutiva, el Bloc enceta l’any amb la programació del llibres que els socis, després d’una elecció consensuada, podran llegir si ho desitgen. Són en total quatre títols: Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts, de Toni Cucarella; Pell de pruna, de Joan Olivares; La mel i la fel, de Carme Miquel i Sense títol, de Andrea Camilleri. Aquestes lectures, repartides al llarg de l’any compten amb una sessió de comentaris a la que assisteix l’autor (Pamuk, Camilleri, i d’altres autors no solen assistir per raons òbvies). Però sí que han pogut acudir, entre d’altres, autors com Lozano, Baixauli, Alonso, Torrent, Arinyó, etc. 
Botella mig plena o mig buida? Optimistes o pessimistes. Cadascú tindrà la seua visió del tema, però, encara com! la promoció i afició  la lectura existeix i, en massa casos, és aliena a la voluntat política de les instàncies corresponents.

L'HOME DEL CARRER



7 comentaris:

VK ha dit...

Estimat company.
Tria quina creus que serà la reacció dels responsables de les àrees (a-)culturals del nostre País quan analitzen aquestes dades:

a) Quina desgràcia. Així mai no serem un país civilitzat. Ja tardem a reunir a tots el sectors implicats (administració, editors, escriptors...) i elaborar un pla realista i efectiu per a l'execució del qual anem a destinar tot els recursos que calguen.

b) De cine Tereseta, hem encertat el camí. Encara que per descràcia sembla que encara queda un ínfim reducte resistent. Caldrà apretar una mica més per aconseguir dotar per complet a la massa d'una capacitat acrítica i mesinfòtica que ens perpetue en el poder i senta com a pròpies les nostres fílies i fòbies i entone tots a una veu els nostres triomfs. A més, des de l'altra vorera no hi ha ningú que gose badar boca, l'oposició és volàtil i transparent.

Anònim ha dit...

Llegir o no llegir, aquesta es la qüestió. Llegir premsa, revistes, fins i tot el TXT es també llegir no? PEr que mai no parla ningú d'això?

Ricard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ricard ha dit...

Aleshores que fem? Comencem a comprar fartons per tancar la "paradeta" i posar una orxateria en Londres?

Anònim ha dit...

Amic VK,
La reacció dels polítics és totalment i absoluta imprevisible. Mai no sabràs què van a dir i, encara menys, què van a fer. Ara bé, tenint en compte que els polítics amb capacitat decisòria i, per tant, amb accés als pressupostos només lligen els retalls de premsa que els passen els assessors... Tu què faries si fores un d'aquests assessors?
Per altra banda, la pregunta que llança Ricard és la mateixa que s'han fet moltes de les persones que dediquen els seus esforços a solucionar un sudoku cada vegada més irresoluble. Què els podem dir, sinó animar-los i oferir-los el nostre suport? A més, és clar, de treballar en el mateix sentit i deixar palesa la nostra denúncia.

L'HOME DEL CARRER

Lletra ha dit...

Quin nivellasso! Els companys de viatge pensen i tot i, a més, es calfen el cap amb les possibles solucions al problema. Que no, amigatxos, que no. Ací, si de cas, caldria botar foc a tot allò que es mou (en sentit metafòric, vaja) i entendre d'una punyetera vegada que els polítics no van a fer res que no els resulte totalment impossible de no fer. Es mouen pels vots, amigatxos, i la lectura, la promoció de la lectura- en qualsevol mitjà-, en dóna molt pocs. O siga i en resum, qui tinga cucs, que pele fulla. La nostra feina, crec, és intentar fer allò que puguem fer i no esperar cap recolzament institucional. O alguna vegada n'hem tingut fora de casos puntuals i anecdòtics?

L'home del carreró estret que encara recorda que, davant del retall del 35% en concepte de cultura, la societat ni tan sols mogué una parpella.

Anònim ha dit...

I tu parles de "nivellasso"? Doncs tu tampoc no et moques amb la màniga...

UN ENTRE TANTS