Croniqueta d'urgència

Els premis Ciutat d'Alzira
Arribe a les nou en punt. La gent fa rogle a l’entrada de la Rex Natura aprofitant que no fa massa rasca. Em tire a la cara a Ascensió Figueres: “Ja no fume. I què fas fet? No coneixes el llibre per a no fumar? Doncs, me l’he llegit sencer”. Comprove que Millo ha vingut, dopat com Pantani, això sí, però ha aconseguit aterrar amb Mari Carme. També ha aterrat Fluixà, atacat des de dimecres per una gastroenteritis o vés a saber què. Trobe Pep Castellano i Canto ( quina alegria, col•lega). Pel camí, els habituals: Enric Salom, Salva Bataller, Sole (a tu qui et tradueix a castellà?), Vicent Borràs (com has quedat a Lituània? De cine. Ja et contaré.), Urbà Lozano (amb nou look, osti, quina barba més xula, no?), Rosa Sebastià i Botella, Àngels i Ferran, Pep Moreno, Rosa i Bea (totes dues amb una nova recepta ultrasecreta per aprimar), Maria Villalba i Marta Estrelles, tan eficients com sempre, Virgínia (recorda’m que t’he de donar el telèfon), Tobies Grimaltos (aniré concretant l’encontre de Castelló i li passaré la informació a Josep), Abelard Saragossà (on vas tan elegant? Qui, jo? Què va!), Xavi Mínguez , Enric Morera (ié, com va? Rodant i ja fem prou), Josep Palomero (ai la mare que et va! Cada vegada estàs més jove. Com es nota que no pegues ni brot), Verònica Cantó i Domènech (nosaltres encara fumem, no cregues, avisa quan isques. I a veure si quedem aquesta setmana i dinem), Josep Franco (ui, carinyet, com va?), Diego i Anna, Joan A. Terentí (quedem dijous i ens fem un café?), Emili Piera (ié, com és que vas vestit de panderola?), Pep Catalunya (sempre ens trobem en coses com aquestes. Havien de fer-ne una cada mes), Isidre Crespo (envia’m l’adreça electrònica que et funcione o no t’arribarà la informació sobre l’encontre i després et queixaràs), Cristian (ja t'avisaré quan tornem a fer una altra festorra futbolera), el finalista del Bancaixa, Joan Pla (he vingut amb Palomero, que jo per la nit no agafe el cotxe), Pere Blanco i senyora, tan amables i simpàtics... I moltíssima més gent coneguda que ara mateix no en ve al cap. Això de la urgència, ja se sap...


Arribe, a la fi, a la taula. Heu dit la 39? Sí. I les criatures? Vindran més tard, que Carles ve des de Conca. A quina hora? Anna ha telefonat i assegura que Llorenç i ella es trobaran a València. Paco Muñoz i Pepa ens esperen asseguts. També Adelina, Jaume, Empar i Pep. I Maria Dolors? S’ha perdut i no la trobe i açò ja comença perquè han apagat els llums. Ix el presentador, Sergio Caballero, amb un micro modern, dels que van afixats rere l’orella, no com l’any en què Anna i jo passàrem pel tràngol. I és que hi ha classes i classes, com a l'Índia. Rumbau grup de Metalls ataca el tema inicial. Es donen els primers premis: teatre, Vicent Silvestre i Bancaixa. Parlen el regidor de Cultura, el jefe i Pep Catalunya. També els premiats. Piti Español ens ensenya una samarreta. Comencem bé. Streptease incorporat. El jefe a penes si entra en el tema del 35% de reducció institucional en concepte d’ajuts al llibre. Estava convençut que donaria més canya; però, no. Es veu que va fent-se gran i moderat. Pep Castellano, nerviós com era d’esperar, fa un parlament curt i graciós. Un conte que representa el seu estat d’ànim. Molt bé, Pep. Catalunya, en la seua línia habitual. Mari Carme Roca, agraeix el premi i amenaça amb presentar-se més vegades. Ai la mare que et va! (Sí, sí. T’he enviat un mail, però suposo que no t’haurà arribat. Te’l torno a enviar). Descans i a sopar. Però, abans, primera passada de lavabo, primers acudits i primera eixida a fumar. També els de sempre, menys Millo que s’ha quedat apalancant ( No m’heu avisat).  Els acudits del water closed, molt bons. Qui vulga posar-se al dia, que s’apunte, que l’entrada és gratuïta i ja tenim espectadors. S’apropa Àngels. No t’ho creuràs, però a la meua taula hi ha un xicot que diu que va fer milícies amb tu, a Toledo, i també a Castelló. Que sí. I estem a la 69. Només pel número paga la pena fer una miradeta. Era veritat!

Torna a aparéixer el presentador i Rumbau grup de Metalls donen pas a la segona part. El premi de poesia per a Toni Prats, de la nostra tribu. Molt bé, Toni! Xavier Paniagua fa honor als cognoms amb un discurs aigualit i amb poca xixa. O això o jo no l’entenc, cosa bastant problable. Continua la cosa. Premi d’assaig per a Abelard Saragossà. Ja està clar perquè venia el paio tan elegant! Discurs a la remanguillé amb una referència a Bernat i Baldoví, al meu entendre, poc encertada. Discurs de Rosa Sebastià, curt i sense entrar en qüestions metafísiques. Anem anant que ací ja estem. Premi d’investigació científica, el de la Universitat, per a Amador Menéndez amb un treball sobre nanotecnologia, que deu ser una tecnologia del país de Lil•liput, pam amunt, pam avall. Discursos del premiat, agraït i pagat, en castellà que és més fi,  no te jode (caldria parlar-ne una mica d'aquest assumpte, però m'ho guarde per si de cas m'estiren les orelles) i de Paco Tomàs, el Rector, que aprofita per a acomiadar-se del càrrec. I ve el de novel•la. El guanyador, el menorquí Joan Pons agraeix el premi i ens explica un poc de què va lo cosa. Casundena, a penes si l’he entés. Remata l’alcaldessa i ens remet al Voluntariat pel Valencià i pel recolzament a la nostra llengua. O siga, en la línia del que havia de ser.

Acaba la cosa i trobe a faltar Josep Lozano, Boix, Mercé i Marçal. Mercé i Marçal sí que estaven, però no els he vistos. Ah! I alegria: em trobe amb la Maria Jesús Bolta i amb Jordi (osti, quants anys des del primer Samaruc, no?)

Torne a estar preocupat per Millo. S’ha pres una altra passada de doping i encara té dolor. Cuida’t, col•lega. A la porta trobe Juli Esteve (ja t’enviarà el link Manel Romero i ja em diràs que et sembla el projecte). Ens acomiadem. Ha estat un any una mica estrany diria jo, potser la crisi que sobrevola l’ambient o vés a saber què...